PRESENTACIÓ A TIANA NEGRA

Aquest cap de setmana ens veiem al 5è festival de Tiana Negra!!
Dissabte 21 a les 11:20h participo en una taula rodona amb, Carles Mentuy, Ramon Solsona,  i Sílvia Mayans. Coordinada per Salvador Balcells.
 

RESSENYA DE "LA MÀGIA DELS LLIBRES"

09/01/2017
Avui la Núria Martinez parla del llibre "Assassins de Ponent" al seu bloc: https://magiadellibres.blogspot.com.es/2017/01/assassins-de-ponent.html

LA MÀGIA DELS LLIBRES
«A fe de món que la novel·la negra ha fet molt mal.»
Assassins de Ponent
Quan llegim el pròleg d'aquest llibre, ens assabentem que és un projecte que fa anys que estava gestant-se en el cap de l'escriptora i bloguera, Ramona Solé. Qui molt abans de presentar la seva primera novel·la, Quaderns, ja tenia al cap reunir un grapat d'escriptors lleidatans i fer un recull de relats amb escriptors de les terres de ponent. Doncs des d'aquí la meva més sincera enhorabona a la Ramona, primer per haver aconseguit fer realitat el seu somni, i segon per haver gestat aquesta meravella que tinc entre mans.

Ens trobem davant de dotze relats molt diferents, però que tots ells tenen una seria de punts en comú: són, com ja he apuntat, escriptors de les comarques de ponent; tots ells tenen com a mínim una mort violenta i els escenaris són lleidatans.

Llegir un recull de relats com «Assassins de Ponent» té, per a mi, un doble interès: d'una banda llegir a escriptors dels quals ja conec la seva obra, en un format diferent, com és el del relat; i d'altra banda el conèixer a escriptors que fins al moment desconeixia o a qui només coneixia de nom i de qui no havia llegit encara cap novel·la. Aquests dos últims casos sempre em proporciona agradables descobriments.

Quan començo un llibre de relats sempre intento compaginar-lo amb un altra lectura més feixuga, deixant els relats per les estones on tinc poc temps per dedicar a la lectura; en aquest cas vaig començar així, i vaig pensar d'anar alternant els relats, sense llegir-los en ordre —un dels molts avantatges que tenen els llibres d'històries curtes —, anant a buscar primer aquells autors que ja coneixia. Després d'haver llegit els dos relats de la Ramona Solé i la Montse Sanjuán, respectivament, vaig canviar d'estratègia, estava clar que l'altra lectura que tenia entre mans quedava aparcada fins que no hagués devorat els dotze assassinats a Ponent. Vaig començar el llibre pel principi i vaig anar avançant a molt bon ritme.

 A «Assassins de Ponent » he trobat textos molt ben trenats, amb trames contundents que ens deixaran bocabadats. No hi ha cap d’ells que m’hagi deixat indiferent o que tan sols m’hagi semblat més fluix, o que no m’hagi atrapat.
He conegut autors com el Miquel Estradé, l’Anna Sàez, el Ramón Usall, el Carles Montunt o el Frances Pané. M’he retrobat amb la ploma de la Montse Sanjuán, la Ramona Solé, l’Alexandra Cuadrat o el Rafa Melero, a qui agraeixo que ens troni a mostrar a en Ful, encara que només sigui en un petit cameo. He llegit a David Marín Rubio o Llorenç Capdevila, autors que tenia pendents des de feia massa temps... i sobretot he descobert a la Marta Esparza, de qui espero poder seguir gaudint més endavant.

Com sempre quan parlem d’aquest tipus de llibres, em costa horrors dir quins han estat els relats que més m’han agradat, però en aquest cas puc dir que els dos que més m’han impactat han estat «Els dissabtes al sol» d’en Ramón Usall i «Xof!» de Llorenç Capdevila.

«Tornar als teus orígens pot fer que et retrobis amb els amics » (pàg. 138. Rafa Melero)

ENTREVISTA AL DIARI SEGRE

08/01/2017
L'Anna Sàez m'ha fet una entrevista pel diari Segre:

El 2007 vas iniciar un blog on ressenyaves lectures. El ritme d’entrades és impressionant. Ets una lectora voraç! Des de quan? Com es va iniciar aquesta història d’amor amb la lectura?
No recordo quan es va iniciar, això deu voler dir que és un hàbit que tinc des de sempre. Ja la padrina acostumava a comprar-me TBOs cada cop que anava a Lleida (llavors no era massa sovint), i recordo a la mare sempre explicant-me històries i contes des de petita, igual com fa ara amb els nets. El pare amb el llibre obert abans de sopar també és una imatge habitual de la meva infantesa. Eren de Círculo de Lectores i sempre he tingut llibres a la meva disposició. Així que l’amor no és només per la lectura, sinó també pels llibres físics. Encara que també en llegeixi alguns en digital.
I vas fer el salt de lectora a escriptora. Quaderns va estar tota una sorpresa, una novel·la de misteri que, a la vegada, era un retrat de la vida rural. Com va ser el procés creatiu? Com vas  passar de lectora a escriptora? Tenies clara la història des d’un principi?
Igual com m’agrada rebre històries, també m’agrada contar-ne. Fa molt temps que tinc coses escrites, però poca gent les havia llegit. Més que decidir-me a escriure, el que m’ha costat ha sigut ensenyar el que tenia escrit.
L’escenari de Quaderns és rural, perquè potser és el que conec millor.
No tinc gairebé mai clara tota la història des del principi, però sí que sé de què vull parlar. En aquest cas volia trencar una mica amb el que molta gent pensa, sobre que als pobles no et pot passar res, que són tranquils, i que tothom coneix als seus veïns. En realitat només coneixem el que passa de portes enfora, i a l’interior s’hi poden amagar molts secrets. Una altra de les coses que m’havien atret era el personatge de Giacomo Casanova. Un home que anava amb moltes dones, però que alhora eren elles les que reclamaven i s’aprofitaven dels seus serveis. Vaig creuar les dues idees, hi vaig posar una mica de misteri, sang...
I quan encara fumejava Quaderns de tan poquet com feia que havia sortit del forn,  t’embranques a coordinar un llibre col·lectiu. Parla’ns d’Assassins de Ponent... tu n’ets la instigadora.
Era una idea que tenia des de feia molt temps. Al bloc parlo de molts gèneres, i d’autors d’arreu, però sempre intento que hi hagi lectures en català, i per suposat autors lleidatans. Em sembla que de vegades els lectors no ens apartem de la nostra zona de confort i ens costa provar autors nous, però si ho fem, ens podem trobar amb sorpreses molt agradables. Així es va anar formant la idea d’aquest recull. Li vaig comentar al Marc Moreno (editor de Llibres del Delicte), li va agradar molt, i ens vam posar en marxa.
Amb alguns escriptors ja ens coneixíem de presentacions i altres actes, o a causa del blog, a altres els vaig contactar per primera vegada. Tots van reaccionar molt bé al projecte, ens ho vam agafar amb ganes i il·lusió, vam treballa molt bé junts i crec que es nota en el bon ambient que envolta aquesta antologia.
Treballes fent números, però sembla que t’agraden massa les lletres perquè la frenètica activitat literària del 2016 hagi estat un parèntesi. Segueixes escrivint?
Els números els tinc més com una obligació, però les lletres sempre han estat un plaer. Segueixo escrivint, tinc uns quants projectes oberts i tampoc voldria que això m’impedís seguir amb la meva activitat al blog, perquè és un món que m’agrada molt.
A banda de recomanar llibres al blog i a les xarxes socials, ara també col·labores al programa DiS de Lleida TV. Com ha estat l’experiència?
Difícil! Sóc força vergonyosa i no em resulta gens fàcil posar-me davant d’una càmera. Això i la falta d’experiència, encara es deixen notar, però l’equip m’ha ajudat força. Són tots molt amables, i poder parlar directament als lectors recomanant llibres que m’han agradat també és molt gratificant.


CRUCE DE CAMINOS

28/12/2016
David Gómez ha parlat del llibre Assassins de Ponent al seu blog Cruce de Caminos:

 SINOPSIS
Liderats per l’escriptora lleidatana Ramona Solé, que ha estat l’encarregada de la coordinació i del pròleg, una dotzena d’autors ponentins de gènere negre s’apleguen en el recull Assassins de Ponent per donar forma a un llibre que situa la ciutat de Lleida com el centre de diverses històries negres criminals. Es tracta d’un conjunt de relats que tenen com escenari la capital de Ponent i els llocs més emblemàtics de la ciutat, i que mostren la qualitat dels autors locals i la diversitat del gènere. I és que el recull reuneix des de textos policíacs a negres, passant per altres més psicològics, però sempre dins del gènere negre criminal.

12 autors Ponentins, 12 relats amb escenaris de Lleida i povíncia: Miquel Àngel Estradé, David Marín, Montse Sanjuan, Carles Mentuy, Alexandra Cuadrat, Rafa Melero, Ramon Usall, Ramona Solé, Llorenç Capdevila, Francesc Pané, Anna Sàez, Marta Esparza (ordre de la foto d'esquerra a dreta) Alguns escriptors amb molta experiència, altres més novells. Tots amb estils molt particulars, i que han explicat històries molt diferents tot i que tots els relats són criminals.

Tercera antologia de Llibres del Delicte i no sabria per quina decantar-me, ja que totes tenen bons relats i el més important, un bon equilibri entre ells. És complicat fer una compilació i que no hi hagi grans diferències entre els que més t'agraden i aquells que t'arriben menys.

A més, com sempre dic, una antologia és una de les eines més ràpides per conèixer nous autors i investigar les seves anteriors publicacions. Però també serveix per fer créixer l'univers d'aquells autors que ja seguies mitjançant divertits spin-off dels seus personatges més coneguts.

Assassins de ponent trobareu, en paraules del propi editor, quasi totes les veus autoritzades al món negrecriminal de les terres de Lleida. Què més se li pot demanar a un llibre?
I com deia al principi, son relats entretinguts, interessants, actuals, sincers, sorprenents, inquietants, relats per degustar poc a poc, un per nit per tal d'allargar el plaer lector.
Potser a l'altra banda del plat de la balança posaria que un parell del relat, tot i que m'han agradat, no me'ls he cregut dins del contexts ponentí, encara que temps al temps. Desgraciadament la realitat avança a gran velocitat per atrapar, de vegades, la ficció.

Una de les gràcies de fer antologies amb localització geogràfica és que després de llegir tots els relats ets pots fer una composició del lloc sense trepitjar-lo. He estat a Lleida, tot i que potser m'ha faltat viure el dia a dia. Amb aquest conjunt de relats, d'alguna manera, aquest dia a dia pot ser més proper. Relats regats de vermut i sang, de boira gebradora, La Seu, el Segre, les places i la seva gent...

No voldria oblidar-me de la Ramona Solé per ser la coordinadora de l'antologia i pel seu pròleg, cada vegada m'agraden més.

I em resisteixo a dir-vos un parell de relats que m'han semblat excel.lents. Ja fa temps que he après allò dels colors i els gustos i no voldria crear-vos falses expectatives. És millor quedar-se amb la idea de que val molt la pena llegirAssassins de ponent com un tot que esdevé un: Lleida, les terres de ponent.

I per finalitzar una reflexió. No entenc com es venen tan poques antologies; l'últim estudi indica que les vendes representen un 2 % del total. Continuo pensant que en elles està l'essència.

Desitjo que passeu les festes acompanyats de molts llibres, moltes aventures, moltes il·lusions, però sobretot que les pugueu compartir amb els éssers estimats.
Espero que us regalin molts petons, moltes abraçades i que totes siguin d'aquelles de veritat, de les que omplen tant i tant!!


FINALISTA DEL PREMI "TUBER MELANOSPORUM"

20/12/2016
El llibre "Quaderns" (Llibres del Delicte) és un dels finalistes del premi literari "Tuber Melanosporum", que s'atorgarà el cap de setmana del Festival Gastro-Literari Morella Negra Com la Trufa, que tindrà lloc els dies 17, 18 i 19 de Febrer del 2017.
Els Altres Finalistes són: "A la seva pell" de Raquel Gámez Serrano (Llibres del Delicte), "Aguacero" de Luis Roso (Ediciones B), "El asesino de reinas" de Javier Sagastiberri (Erein), "El caso de los amores proscritos" Marta Extramiana (Las Modernas)





EN CLAU DE NEGRE

12/12/2016
La Raquel Gámez parla del llibre Assassins de Ponent al seu bloc

EN CLAU DE NEGRE

M'agraden molt els relats, de sempre. Una vegada vaig trobar una antologia molt antiga a la llibreria de vell que hi ha davant el Palau de la Música de Barcelona; em va fer tanta il·lusió trobar-hi un relat de la Margaret Millar! Per això, perquè m'agraden els textos curts, em vaig posar contenta quan vaig saber que es publicarien aquests relats ponentins. He de felicitar a la Ramona Solé no només per la bona feina que destil·len les pàgines d'aquest llibre, sinó també per la bona idea d'arreplegar diferents autors però amb uns trets característics: ser del territori -nascuts o que hi visquin tan se val la seva ponenteria- i que gosin matar litaràriament, alguns només per a l'ocasió.

Com si es tractés d'un petit mostrari, una antologia sempre ens ofereix l'oportunitat de tastar estils i enginys de diferents autors i descobrir-ne d'altres que no coneixíem. Alhora, com l'extensió ho permet, un pot anar dosificant la seva lectura, un dia en llegeixes un, l'endemà un altre. Però en aquest cas no ha estat així. N'estava gaudint tant que he de dir que l'he llegit en un dia i mig, aprofitant que es llevava una ventada freda i a casa disposava del caliu de la llar de foc.

Assassins de Ponent, aquest bon company de cap de setmana que he tingut, ens presenta dotze autors de dotze textos ben tramats i de diferents estils. Com ja heu pogut endevinar pel meu entusiasme, m'han agradat tots i per diferents motius. M'ha complagut molt el pròleg escrit per la mateixa coordinadora i en especial aquest paràgraf que traça tan bé els trets que ha de tenir un bon relat:

"En un relat, hi trobarem una concentració d'elements i una intensitat especials a causa de la seva brevetat. El relat és molt exigent, ha d'enganxar, sintetitzar la trama i sorprendre en poques pàgines i això requereix un esforç i unes habilitats força especials per part dels escriptors. (...)".

És justament el que he trobat en tots ells, alguns amb un estil més marcat, d'altres amb una trama més notòria però cap ni un m'ha defraudat, tot el contrari.

El relat de Miquel Àngel Estradé Palau és de lectura agradable, amb un vocabulari ric, un ritme pausat i molt original quant a la picada d'ullet metaliterària. Trobarem d'altres que ens esperonaran amb un estil fresc i ens crearan neguit, com els de Ramona Solé i Marta Esparza. Molt destacable el text Humbert i Sabina, de Montse Sanjuan, que combina una primera persona potent i l'ús del recurs epistolar. Alexandra Cuadrat ens proposa un relat diferent, com si apuntés a novel·la; en destaco l'homenatge qeu fa a les novel·les d'enigma amb una resolució de "crim de cambra tancada". D'Anna Sàez m'ha agradat molt l'estil senzill i curós alhora, i de Rafa Melero la trama i un bon final, també però, el cameo que ens regala de Ful, el protagonista de la seva darrera novel·la. Marín, Usall, Mentuy i Pané ens faran gaudir; d'enganxar, enganxen! Finalment, destacar també el relat Xof!, de Llorenç Capdevila, que l'he trobat molt bo, tant per l'estructura com pel seu estil sarcàstic i també per com defineix a grans trets la psicologia dels personatges.

Així que ja ho veieu, si esteu pensant a fer un detallet, un amic d'aquells invisibles o fer cagar el tió, aquest llibre és un bon regal que segur agradarà a tothom. Que tingueu tots un bon Nadal.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...