08/01/2017
L'Anna Sàez m'ha fet una entrevista pel diari Segre:
El 2007 vas iniciar un blog on
ressenyaves lectures. El ritme d’entrades és impressionant. Ets una lectora
voraç! Des de quan? Com es va iniciar aquesta història d’amor amb la lectura?
No recordo quan es va iniciar, això deu voler dir que
és un hàbit que tinc des de sempre. Ja la padrina acostumava a comprar-me TBOs
cada cop que anava a Lleida (llavors no era massa sovint), i recordo a la mare
sempre explicant-me històries i contes des de petita, igual com fa ara amb els
nets. El pare amb el llibre obert abans de sopar també és una imatge habitual
de la meva infantesa. Eren de Círculo de Lectores i sempre he tingut llibres a
la meva disposició. Així que l’amor no és només per la lectura, sinó també pels
llibres físics. Encara que també en llegeixi alguns en digital.
I vas fer el salt de lectora a
escriptora. Quaderns va estar tota una sorpresa, una novel·la de misteri que, a
la vegada, era un retrat de la vida rural. Com va ser el procés creatiu? Com
vas passar de lectora a escriptora? Tenies clara la història des d’un
principi?
Igual com m’agrada rebre històries, també m’agrada
contar-ne. Fa molt temps que tinc coses escrites, però poca gent les havia
llegit. Més que decidir-me a escriure, el que m’ha costat ha sigut ensenyar el
que tenia escrit.
L’escenari de Quaderns és rural, perquè potser és el
que conec millor.
No tinc gairebé mai clara tota la història des del
principi, però sí que sé de què vull parlar. En aquest cas volia trencar una
mica amb el que molta gent pensa, sobre que als pobles no et pot passar res,
que són tranquils, i que tothom coneix als seus veïns. En realitat només
coneixem el que passa de portes enfora, i a l’interior s’hi poden amagar molts
secrets. Una altra de les coses que m’havien atret era el personatge de Giacomo
Casanova. Un home que anava amb moltes dones, però que alhora eren elles les
que reclamaven i s’aprofitaven dels seus serveis. Vaig creuar les dues idees,
hi vaig posar una mica de misteri, sang...
I quan encara fumejava Quaderns
de tan poquet com feia que havia sortit del forn, t’embranques a
coordinar un llibre col·lectiu. Parla’ns d’Assassins de Ponent... tu n’ets la
instigadora.
Era una idea que tenia des de feia molt temps. Al bloc
parlo de molts gèneres, i d’autors d’arreu, però sempre intento que hi hagi
lectures en català, i per suposat autors lleidatans. Em sembla que de vegades
els lectors no ens apartem de la nostra zona de confort i ens costa provar
autors nous, però si ho fem, ens podem trobar amb sorpreses molt agradables.
Així es va anar formant la idea d’aquest recull. Li vaig comentar al Marc
Moreno (editor de Llibres del Delicte), li va agradar molt, i ens vam posar en
marxa.
Amb alguns escriptors ja ens coneixíem de
presentacions i altres actes, o a causa del blog, a altres els vaig contactar
per primera vegada. Tots van reaccionar molt bé al projecte, ens ho vam agafar
amb ganes i il·lusió, vam treballa molt bé junts i crec que es nota en el bon
ambient que envolta aquesta antologia.
Treballes fent números, però
sembla que t’agraden massa les lletres perquè la frenètica activitat literària
del 2016 hagi estat un parèntesi. Segueixes escrivint?
Els números els tinc més com una obligació, però les
lletres sempre han estat un plaer. Segueixo escrivint, tinc uns quants
projectes oberts i tampoc voldria que això m’impedís seguir amb la meva
activitat al blog, perquè és un món que m’agrada molt.
A banda de recomanar llibres al
blog i a les xarxes socials, ara també col·labores al programa DiS de Lleida
TV. Com ha estat l’experiència?
Difícil!
Sóc força vergonyosa i no em resulta gens fàcil posar-me davant d’una càmera. Això
i la falta d’experiència, encara es deixen notar, però l’equip m’ha ajudat
força. Són tots molt amables, i poder parlar directament als lectors recomanant
llibres que m’han agradat també és molt gratificant.
